Projecte realitzat en el marc del programa de residència Delta Art, amb el suport d'Es Far Cultural, Jiser i Le Lait.

Llegint a internet sobre Es Mercadal, el municipi on vam fer la residència, hi vaig trobar referències d’una cisterna pública que recollia l'aigua de pluja per l'ús dels pobladors. Aquesta havia funcionat des del s. XVIII i fins que es va trencar fa un parell d'anys. Justament les darreres setmanes del programa de residència coincidien amb l'inici de les obres de restauració. Durant aquelles setmanes em vaig poder entrevistar amb els arquitectes que s'ocupaven del projecte, els quals uns anys abans havien investigat altres construccions tradicionals de l'illa que aprofitaven l'aigua de la pluja. També vaig parlar amb l'historiador que més havia investigat aquesta cisterna, el qual havia recuperat d'arxius alguns documents on s’evidenciava que tots els governs municipals de l'illa havien contribuït en pagar la construcció, on a més hi havien treballat mestres artesans de tota Menorca. Aquesta cisterna era una obra comunal que intentava cobrir una necessitat de tota l'illa: la dificultat d'accedir a l'aigua com un recurs per a la producció i la reproducció de la vida humana.

A Menorca no hi ha muntanya, i per tant no hi ha rius. L'aigua s'ha agafat sempre perforant el terra a la recerca de pous, o emmagatzemant i distribuint la pluja. Tots dos processos depenen de la tecnologia i amb el boom de la industrialització, la segona tàctica va desaparèixer. Ara s'investiga com recuperar i adaptar els sistemes d'aprofitament de l'aigua de pluja, justament perquè els aqüífers subterranis d'on s'extreu l'aigua cada cop estan més buits i/o contaminats. Com és ben sabut, l’ús que en fem no es pot sostenir. Ho investiguen els arquitectes que s'ocupen de la restauració de la cisterna d'Es Mercadal. També organitzacions mediambientals que qüestionen el model d'explotació turística de l'illa, que també afecta els aqüífers. De fet, fa anys que ningú veu l'aigua de l'aixeta. Majoritàriament prefereix comprar-la envasada al supermercat. Però aquesta aigua s'importa des de la península, realitzant la mateixa ruta marítima que vam fer les residents per arribar a Es Mercadal, i els turistes que tot i la COVID van fer cap a l'illa a l’estiu.

En aquest marc, durant les setmanes de la residència, vaig dedicar-me a identificar i fotografiar totes les estructures i arquitectures vinculades a l'aigua que trobava. Canalitzacions urbanes, sistemes de reg, teulades, desaigües, piscines, pous, fonts, cisternes, aljubs, barrancs, coves, forats, àmfores, tolls i núvols, entre d'altres. Intervencions humanes i no-humanes, tradicionals i contemporànies. Elements que conformen el paisatge de l'aigua a l'illa. Un paisatge amb el cicle estripat. També vaig entrevistar un ancià saurí que havia ajudat a trobar aigua en molts dels pous que es van construir a l’interior de l’illa durant les dècades del 70 i 80. Una pràctica a mig camí de l'artesania i l'espiritualitat, que com els sistemes d'aprofitament d'aigua de la pluja podria desaparèixer si ningú els recupera. A més, vaig recórrer el circuit de tubs i canonades que portava l'aigua al poble d’Es Mercadal des dels pous de Sa Roca. Travessant carreteres, camps de cultiu i diverses zones urbanes. Una forma d'habitar i assenyalar les assumpcions, que per naturalitzades s'han tornat invisibles, de les estructures que ens relacionen amb l'aigua.

Ara segueixo el recorregut de l'aigua des de la península, fent a la inversa el camí de les garrafes que vivíem a Es Mercadal. Del port marítim d'on s'importa a la deu de la font d’on s'extreu, passant per la planta d'embotellament i les carreteres de distribució. Alhora llegeixo sobre els saurins que van trobar els pous de la comarca on visc, a partir d'un treball de recerca de batxillerat d'un veí del poble. Encara no tinc clar on portarà això, ni de quina forma és art. Per ara em serveixo del procés de creació i els referents artístics per mantenir viu i actiu aquest treball d'investigació.